Evolució històrica de la raça i l'Associació.

El cavall de Pura Raça Mallorquina és una raça equina autòctona de les Illes Balears, amb màxima concentració a l'illa de Mallorca, com el seu nom indica, que es troba actualment considerada en estat d'amenaça a causa del seu escàs cens i de la gran erosió genètica patida per la població en els segles passats per la contínua introducció de gens exòtics per encreuament amb races importades.

Al costat del Cavall Menorquí i del Cavall Català ja desaparegut, procedeix d'un grup de cavalls meridionals que van poblar el nord-est de la Península Ibèrica i que en bloc estan en perill d'extinció. Es tracta, per tant, d'un recurs genètic de gran importància històrica, mediambiental, sociocultural i zootècnica, al qual hem de garantir la seva conservació com un patrimoni genètic que no ha de patir cap deteriorament i que ha de ser llegat a les generacions futures.

A finals dels vuitanta del segle passat, la raça va ser reconeguda oficialment per la seva inclusió al Registre de Matrícula Oberta de la Prefectura de Cria Caballar del Ministeri de Defensa. El Cavall Mallorquí disposa des de l'any 1989 de Llibre Genealògic gestionat per l'Associació de Criadors i Propietaris de Cavalls de Pura Raça Mallorquina.

A l'Ordre del Conseller d'Agricultura i Pesca de, 12 de juny de 2003, publicada el dia 2 de juliol de 2003 s'estableixen les normes zootècniques del cavall de Pura Raça Mallorquina, funcionant sota aquestes normes fins que l'Associació de Criadors i Propietaris del Cavall Mallorquí sol·licita actualitzar la Reglamentació Específica del Llibre Genealògic de la raça, adaptant-la a les normes publicades al Reial Decret 2129/2008 que estableix el Programa Nacional de Conservació, Millora i Foment de les races ramaderes. L'associació seguint els acords de la Comissió Gestora del Programa de Conservació i Millora de la raça procedix a l'adaptació del reglament a la normativa vigent. Aquesta actualització queda oficialitzada a la Resolució de 22 d'octubre de 2019, publicada el 31 de desembre de 2019, per la qual es publica la Resolució de 18 d'octubre de la Direcció General de Produccions i Mercats Agraris que aprova el Programa de Cria de la raça, la versió ha estat actualitzada i consolidada el 13 de novembre de 2024.

L'Associació de Criadors i Propietaris de Cavalls de Raça Mallorquina (AECABMA) està reconeguda oficialment a la reglamentació anterior per a la porta del Llibre Genealògic de la Raça i per a la gestió del seu programa de millora.

Aquest nou document es presenta perquè sigui reconeguda oficialment l'actualització del Programa de Cria del Cavall Mallorquí, adaptat al R(UE) 2016/1012 i al Reial Decret 45/2019 de 8 de febrer, així com la confirmació del reconeixement oficial d'AECABMA com a entitat que el gestiona.

Origen  

El cavall mallorquí, està englobat dins el grup de cavalls d’origen meridional de la península ibèrica, de bona grandària, forts i aptes pel treball, que donà lloc, entre altres poblacions, a la raça catalana, avui ja desapareguda, a la mallorquina i a la menorquina. El contacte de segles amb l’altre grup ètnic estès pel Nord d’Espanya, va aportar segurament alguna característica, com poden ser el color de la capa i pelatge, propis d’aquestes races. L’actuació afortunada de diferents grups afeccionats va aconseguir no tan sols la recuperació d’aquesta raça en un moment molt difícil, sinó que, a demés es definís el morfotipus oficial a través del Registre Matrícula obert a Madrid, per la Jefatura de Cria Caballar del Ministeri de Defensa.

Característiques  

És un animal de caràcter tranquil, fort, rústic i molt sobri. És de conformació eumètrica, sublongilini i de perfil fronto-nasal lleugerament convex. La seva silueta és esvelta i el color de la seva capa és negra. Característiques més destacades El cap és allargat, sec i descarnat, de grandària mitjana tirant a grossa, amb les orelles petites, dretes i quasi sempre plenes de pèl. Els ulls són foscs i ben manifests per lo marcades que són les arcades orbitals. El morro és ample i fort amb els oronells poc destacats. El coll és curt, i encara que profund no és gaire ample. La cabellera és abundant i el pèl és fort i gruixat. Té un pit ample i el costellam arquejat. L’esquena és recte, malgrat té tendència a ensellar-se amb l’edat. La gropa és llarga i inclinada i, en general de musculatura plana. Les extremitats són ben aplomades, poc musculades , amb travadors llargs i oblics, ben dotats de pèl i amb els genolls i garrons forts i amples. Els potons són també amples i forts. La coa és de inserció baixa, llarga i de pèl llarg i fort. El color del pèl és el negre, en totes les seves variants, el que li dona un aspecte elegant i seriós. S'accepten petites taques blanques a la cara en forma d'estel o cordó.  

Dades generals  

L'entrada de races foranes a l’illa de Mallorca des de meitat del segle XIX fins bona part del segle XX va ocasionar a partir del primer terç de segle, la progressiva desaparició de les eguassades de raça mallorquina, la qual cosa acompanyada de la substitució de la tracció animal per la mecànica, motivà per via indirecta una despreocupació total pel manteniment d'aquesta raça en puresa. La consecució del Registre – Matrícula de la Raça Mallorquina, a l'any 1988, acompanyada del esforç de molt diverses institucions i persones va marcar una fita decisiva per aquesta raça. El cens d'animals registrats, a desembre de 2023, supera els 300 caps.

La funcionalitat d’aquesta raça, que havia estat sempre de treball i de producció mulatera ha passat els darrers anys a una orientació de cria en puresa per la pràctica de l'equitació. Atesa la seva harmonia de formes, l’elegància del color negre de pèl i el ser un animal dòcil i tranquil, el cavall de raça mallorquina té avui en dia una elevada cotització al mercat, el que fa preveure la seva estabilitat com a raça, no sols mereixedora de conservar perquè és nostra, sinó per la importància que la seva genètica significa.